Lo foc de l´amor perdut..........

Només, entre le cendres dels meus records llunyants
reviso els meravellosos instants que mai tornaràn.
Per entre els dits s´escapen cents de paraules
abocades amb esguinxats sentiments aquesta nit.

Aquests panys adorats, ara mesquins son abrassats
per la ràbia i el dolor, a la flama eterna de l´oblit.
Desapareixen les carícies, les llàgrimes, les rialles.
Es com si el temps hagués fet una pausa.

Un instant d´amor etern que ara sols busca repós.
Una experiencia vital d´amor i romanticisme,
que ara s´ofega entre el fum cegador per quelcom
que no va poder esser...aquell amor incomprés.

Res - Carn - Bit - Energia - Tot..........

Irremediablement el nostre destí va camí de l´abandó de la carn.
L´acumul.lació d´informació en ingents tones de bits, trovarà un dia el fil conductor, el director d´orquestra. I la consciència sorgirà en una nova forma de vida dominant.
No serà esclar humana....
La salvació passa per avançar-nos com a espècie i deixar la mortal carn per transmutar a informació pura, viatjera per sempre més d´un espai infinit temporal i espacial.
Una barreja de consciència e inconsciència, guiada per l´acumul.lació i retroalimentació constant de coneixement universal.
INTERNET es l´inici de la NOVA RAÇA INMORTAL D´INFORMACIÓ VIVA.
Aviat deixarem les cadenes de la carn i una vegada més, l´instint natural gravat en el fons de l´informació, haurà avançat en el constant creixement. A la cerca de la construcció d´un Ent Suprem. ENERGIA VIVA.

Xarxa viària..........

Eixa esquerdae mort negra, acarona los matins a estats frenètics d´esquizofrenia compulsiva, empresonats en llaunes fugaçes, cap a un destí incert.
Per es camins, ancians oblidats de l´Estat, ens penedim del temps desperdiciat..........


Ràpidament s´ha de fer quelcom per evitar l´ingent i mastodòntic desperdici d´hores i milers de milers de milers d´euros, abocades dia a dia en les patètiques carreteres del nostre païs.
En una societat encarada a la productivitat i competència global, no podem "regalar" aquest potencial simplement per incompetència política-administrativa.

RECLAMEM MILLORS INFRAESTRUCTURES!!!
STOP PÈRDUA DE TEMPS A LES CARRETERES!!!
AMB LA SUMA DELS TEMPS PERDUTS D´UN ANY A CATALUNYA, PODRÍEM CONSTRUÏR DE NOU TOTA LA XARXA CATALANA ACTUAL!!!

Pare i Filles..........

D´aixó jo en dic orgull, amor, satisfacció, protecció, futur, al.legria, .....s´em acaben els mots....

Fumar mata i mentir esgota..........

El por que..........

La eternidad se nos aparecerá el día que perdamos la consciencia...

El don humano nacido de entre todas las especies: la consciencia,
se nos fue otorgado por casualidad a uno de nosotros, en cuanto advertimos el paso del tiempo.

El precio de la consciencia, ha sido la pérdida del paraiso animal/inocente,

para crear la atormentada mente humana. Encerrada en un cuerpo mortal,

en una carrera hacia ninguna parte y con el reloj vital en continuo decrecimiento.

Así pues... la eternida vuelve el día que morimos y regresamos a la naturaleza...

Volvemos a la naturaleza, habiendo pasado por el privilegio humano de una corta

pero intensa vida.

Qué debemos hacer entonces dentro de nuestro fugaz paso por el estadio humano?...

Mejorar y ampliar la consciencia global, que lucha día tras día por liberarse,

sin morir individualmente, para crear un ENTE global, independiente y casi celestial

sin necesidades corpóreas.

El summum de la consciencia:

CREAR UNA INTELIGENCIA INMORTAL INDIVIDUAL que día tras día ENGRANDECE.

Es el hombre en definitiva un precedesor de Dios?

Es nuestro Objetivo?

YO CREO QUE SI !!!

(Es algo maravilloso el comprobar que cada partícula universal, tiende a buscar y organizarse en equilibrio y mejora constante. En una búsqueda infinita gravada en el destino de cada átomo por crear un ser superior.

Que curioso......).

El nostre camí..........

Imaginem-nos un camí...no sembla amb un final aparent...es estret...amb molt poques derivacions...

Sentim la seva bellesa, les olors, els tons, els sons...abans d´iniciar-lo som innocents, verges e inconscients...

Però l´iniciem...sí!! En un esclat meravellós de vida, il.lussió i rauxa, iniciem un camí vital amb certa por.

A mesura que els temps es desfà, ens abandona, se´ns esmuny, s´apaga, s´esvaeix, el perdem...

Els pasos deixants enrere son pistes per a propers caminants, els propers son voluntat nostra, les bifurcacions...

Les oportunitats ens son mostrades com a recompenses pels esforços en el nostre camí, o potser per sort...

Hi ha qui diu que el destí es nostre, d´altres que ens es marcat...una pressó en vida, dins una consciència mortal.

Es trist el creure´ns titelles, quan es ben al contrari. L´únic cert es que el camí estret el podem fer molt ample...

Però l´impossible es fer-lo infinit...

Algún dia arriba el final. Tenim la sort de que la nostra consciència també baixa el teló poc a poc...

Però si us plau...NO DEIXEM QUE ELS MILLORS ANYS DE LA NOSTRA VIDA SIGUIN INÈRCIA.

LA LLUITA CONTRA ELS ELEMENTS ES INÚTIL. LES DECISSIONS PASSEN PER CANVIAR DE CAMÍ. VALENTIA S´EN DIU

CERTAMENT EL CANVIAR DE CAMI SEMBLA TENEBRÓS, PERÒ MÉS HO ES SEGUIR PETJADES JA CAMINADES.

LA NOSTRA VIDA "FINITA" I "MODEL" HA D´ÉSSER EXEMPLAR PELS ALTRES I PLENA PER A NOSALTRES.

EL CAMÍ ES FINIT...ES CERT...ENCARA QUE NO HO SEMBLI...TAMBÉ ES L´ÚNIC...NOMÉS UN COP EL FAREM.

Renaixença..........

Només, entre le cendres dels meus records llunyants
reviso els meravellosos instants que mai tornaràn.
Per entre els dits s´escapen cents de paraules
abocades amb esguinxats sentiments aquesta nit.
.
Aquests panys adorats, ara mesquins son abrassats
per la ràbia i el dolor, a la flama eterna de l´oblit.
Desapareixen les carícies, les llàgrimes, les rialles.
Es com si el temps hagués fet una pausa.
.
Un instant d´amor etern que ara sols busca repós.
Una experiencia vital d´amor i romanticisme,
que ara s´ofega entre el fum cegador per quelcom
que no va poder esser...aquell amor incomprés.

Una abraçada a la vida..........

Les tres linees de l´horitzó, es mostren a l´alba...
Tal i com ha estat sempre...
Sense que nosaltres hi podem fer res...
Tant sols sentir la seva melodia vital...

Barcelona 06 de Març de 2005

Qui lluita?..........

Al lloc on els tres horitzons es fonen, arribà en un vespre furtiu
la meva ànima divagant vers la lluita que em te presoner.
Res no em feia despertar del somni,
res no podia trencar el pany de la preso,
la meua ment s´esfareia dins la carn.
Les oportunitats es fonien dia rere dia...
Fora, el relotge no s´aturava...la vida continuava
Jo era una pedra, el món una imatge en constant moviment.
Les idees brotllaven amb deliri, arribaven i marxaven...
mai es feien realitat.
Mentre arribava el capvespre, un foc ataronjat, besava la mar.
Mentre el Rei s´enamorava, el vent es perfumava d´amor.
Mentre la brisa m´acaronava...la meva imaginació per fi...
Volà!!
Sortí de la gàbia i voltà per entre les ones, la sal, la mar...
Besà el Rei, gaudí del moment...i sentí l´inmortalitat...
Un vespre...dos, i més....la meua ment...descansava
tot trobant-se amb els elements que la vàren engendrar.
Som esclaus de la carn.
Estem en penitència.
La Fí, serà l´inici...

Conciència Global..........

Poques coses a la vida son indispensables....
Si de fet ho pensem be, crec que ni una sola es imprescindible....
En el fons de l´anàlissi de l´absurd, m´en adono de que som sols una ínfima part d´un gran cervell global universal (diguem-li "Evolució"), que sols mira al futur per a perpetuar, millorar e inmortalitzar l´espècie de la vida.
Crec que tot el que podem veure i sentir (i el que no també), es un gran repte de vida-reproducció-mort i volta a començar.
Una infinita nória de l´absurd, a on infinits universos generen formes de vida diverses que intenten arribar a l´estadi superior de l´inteligència i d´aquesta trencar l´arrel física per passar a formes virtuals inhertes, inmortals i pertanyents a l´estadi superior.
Es potser l´estadi de conciència virtual el paradís?
Es potser el major objectiu de la vida que aparegué d´una mol.lècula i acaba en conciència?
Es potser conscient un àtom d´un fi?
Perquè actuen desde les partícules, als mamífers, als cossos celestes, seguint un guió?
QUE CERQUEM?
QUI ENS HA PROGRAMAT?
QUI ENS DIRITGEIX?
SI ENS ATUREM........ENS ENTENDREM MILLOR?

En qualsevol cas, sentir-se desde la primera cèl.lula a l´últim pensament, part d´un plà, i alhora no poder gens per traçar un camí diferent.....em torba i em deixa en l´escala dels éssers inherts, per estar reclós en un cos mortal degeneratiu i en un cervell que em mortifica quan intenta volar en la virtualitat de nous escenaris universals.
TROBAREM ALGUN DIA LA PORTA DE SORTIDA EN AQUEST LABERINT DE TEMPS TANT LIMITAT?
QUI ENS ESTÀ PROVANT? .......POTSER SOM NOSALTRES MATEIXOS? .......SI AIXÍ FORA, CADA SEGON ES VITAL QUE EL DEDIQUEM A ENTENDRE´NS.
TOT ES MASSA GRAN DIÓS.