Renaixença..........

Només, entre le cendres dels meus records llunyants
reviso els meravellosos instants que mai tornaràn.
Per entre els dits s´escapen cents de paraules
abocades amb esguinxats sentiments aquesta nit.
.
Aquests panys adorats, ara mesquins son abrassats
per la ràbia i el dolor, a la flama eterna de l´oblit.
Desapareixen les carícies, les llàgrimes, les rialles.
Es com si el temps hagués fet una pausa.
.
Un instant d´amor etern que ara sols busca repós.
Una experiencia vital d´amor i romanticisme,
que ara s´ofega entre el fum cegador per quelcom
que no va poder esser...aquell amor incomprés.

Una abraçada a la vida..........

Les tres linees de l´horitzó, es mostren a l´alba...
Tal i com ha estat sempre...
Sense que nosaltres hi podem fer res...
Tant sols sentir la seva melodia vital...

Barcelona 06 de Març de 2005

Qui lluita?..........

Al lloc on els tres horitzons es fonen, arribà en un vespre furtiu
la meva ànima divagant vers la lluita que em te presoner.
Res no em feia despertar del somni,
res no podia trencar el pany de la preso,
la meua ment s´esfareia dins la carn.
Les oportunitats es fonien dia rere dia...
Fora, el relotge no s´aturava...la vida continuava
Jo era una pedra, el món una imatge en constant moviment.
Les idees brotllaven amb deliri, arribaven i marxaven...
mai es feien realitat.
Mentre arribava el capvespre, un foc ataronjat, besava la mar.
Mentre el Rei s´enamorava, el vent es perfumava d´amor.
Mentre la brisa m´acaronava...la meva imaginació per fi...
Volà!!
Sortí de la gàbia i voltà per entre les ones, la sal, la mar...
Besà el Rei, gaudí del moment...i sentí l´inmortalitat...
Un vespre...dos, i més....la meua ment...descansava
tot trobant-se amb els elements que la vàren engendrar.
Som esclaus de la carn.
Estem en penitència.
La Fí, serà l´inici...

Conciència Global..........

Poques coses a la vida son indispensables....
Si de fet ho pensem be, crec que ni una sola es imprescindible....
En el fons de l´anàlissi de l´absurd, m´en adono de que som sols una ínfima part d´un gran cervell global universal (diguem-li "Evolució"), que sols mira al futur per a perpetuar, millorar e inmortalitzar l´espècie de la vida.
Crec que tot el que podem veure i sentir (i el que no també), es un gran repte de vida-reproducció-mort i volta a començar.
Una infinita nória de l´absurd, a on infinits universos generen formes de vida diverses que intenten arribar a l´estadi superior de l´inteligència i d´aquesta trencar l´arrel física per passar a formes virtuals inhertes, inmortals i pertanyents a l´estadi superior.
Es potser l´estadi de conciència virtual el paradís?
Es potser el major objectiu de la vida que aparegué d´una mol.lècula i acaba en conciència?
Es potser conscient un àtom d´un fi?
Perquè actuen desde les partícules, als mamífers, als cossos celestes, seguint un guió?
QUE CERQUEM?
QUI ENS HA PROGRAMAT?
QUI ENS DIRITGEIX?
SI ENS ATUREM........ENS ENTENDREM MILLOR?

En qualsevol cas, sentir-se desde la primera cèl.lula a l´últim pensament, part d´un plà, i alhora no poder gens per traçar un camí diferent.....em torba i em deixa en l´escala dels éssers inherts, per estar reclós en un cos mortal degeneratiu i en un cervell que em mortifica quan intenta volar en la virtualitat de nous escenaris universals.
TROBAREM ALGUN DIA LA PORTA DE SORTIDA EN AQUEST LABERINT DE TEMPS TANT LIMITAT?
QUI ENS ESTÀ PROVANT? .......POTSER SOM NOSALTRES MATEIXOS? .......SI AIXÍ FORA, CADA SEGON ES VITAL QUE EL DEDIQUEM A ENTENDRE´NS.
TOT ES MASSA GRAN DIÓS.