L´amor va i ve..........

L'amor es quelcom necessari, però
alhora passatger per necessitat humana.
La durada es indefinida...

mentre hi es, embriaga i ens tranforma en éssers diferents,

indiferents a tot i extremadament vulnerables al mal.
Quan desapareix, quedem desasistits de l'ànim.

La foscor ens omple i la baixada a l'inframon

es torna llarga i gélida.

Però res es per sempre.

I tot-hom ho sap.
Tard o d'hora, resorgim del buit al plé.
Al poc temps,

ja tornem a necessitar drogar-nos d'AMOR.

Qué pot ser Art?.........

L´Art emergeix per sé.
Es quelcom propi del procés vital.
La Vida tal com és, no brotlla del caos,
i sí de l´armonia universal.

Així doncs, l´equilibri en les formes,
la bellesa, la creació del res....

S´en diu Art. Creació Viva.

Un nexe amb la Deitat Universal
i l´interrogant del TOT.

En l´observació de la Vida, interpretem
l´art.....i els artistes intenten traduïr el
que el mon els ofereix.
Hi ha quasi un misticisme de culte, entre
el Ser i l´Art.
Un modus universal de acostar-nos a la
sabiduria infinita del TOT.