domingo, febrero 25, 2007

L´amor va i ve..........


L'amor es quelcom necessari, però
alhora passatger per necessitat humana.
La durada es indefinida...

mentre hi es, embriaga i ens tranforma en éssers diferents,
indiferents a tot i extremadament vulnerables al mal.
Quan desapareix, quedem desasistits de l'ànim.
La foscor ens omple i la baixada a l'inframon
es torna llarga i gélida.
Però res es per sempre.
I tot-hom ho sap.
Tard o d'hora, resorgim del buit al plé.
Al poc temps,
ja tornem a necessitar drogar-nos d'AMOR.

1 comentario:

Anónimo dijo...

contemplada por mis oidos
horizonte de música tendida
olida por mis ojos
puente colgante del color al aroma
acariciada por mi olfato
olor desnudez en las manos del aire
oída por mi lengua
cántico de los sabores
comida por mi tacto
festín de niebla
habitar tu nombre
despoblar tu cuerpo
caer en tu grito contigo
casa del viento
la irrealidad de lo mirado
da realidad a la mirada

Octavio Paz